BANYOLES ESPORTIVA I SUBSEU OLÍMPICA DE REM A BARCELONA'92

Vista parcial de l'Estany de Banyoles - Subseu dels Jocs Olimpics Barcelona'92

Des d'anys immemorials, Banyoles ha estat una ciutat acollidora, turística, esportiva, centre de salut amb el desaparegut balneari de la Puda o de la Font Pudosa i per descomptat, àmpliament coneguda per la bellesa natural del seu estany, que sortosament s'ha conservat intacte durant segles sense variacions.

Un fet que dissortadament no es pot dir el mateix de molts racons de la portentosa i joia natural com és la Costa Brava, malmesa per la barbàrie especulativa i mala gestió de molts entitats minicipals responsables de mantenir de deixar el llegat dels avantpassats vers generacions futures, i tot per a inflar uns quants comptes corrents de particulars i empreses especulatives, destructores de patrimoni nacional.

Segell commemoratiu del Campionat del Món per a Juvenils i Sèniors modalitats no Olímpiques

La ciutat de Banyoles i de fet, amb Porqueres, que és l'altre municipi que encercla l'Estany, complementen i alhora fomenten l'esport popular a través del circuit que dóna la volta a l'estany, apte per qualsevol persona i edat, tot i que l'activitat més esportiva, vinculada al rem i a la natació estigui més vers la part banyolina.

Però al marge de totes les activitats esportives i de lleure que es puguin practicar en el mateix estany o en els seus entorns, cal destacar dos esports molt importants per a la ciutat i per l'estany en particular: el rem i la natació. Ambdós amb una entitat històrica de suport com és el Club Natació Banyoles i un fet transcendental, que va projectar la imatge de Banyoles i el seu estany arreu del món: la declaració de Banyoles com a subseu olímpica de rem en els Jocs Olímpics Barcelona'92.

Tot aquest ecosistema esta protegida com espai natural per la Unió Europea anomenat natura 2000, on la protecció de les espècies i els hàbitats naturals són protegits respectant l'activitat humana que si desenvolupa, un estany conegut com Estany de Banyoles, però que administrativament pertany al municipi de Banyoles i al de Porqueres, ambdos formant part de la comarca del Pla de l'Estany, Banyoles engloba l’Estany i tots els estanyols, i tota la riba est, des del nord al sud, la resta pertany al municipi de Porqueres, pràcticamente la zona oest, on es troba l'església romànica de Santa Maria, construida al segle IX i consagrada el 13 d'abril de l'ny 1182.

• Rem i natació

Cartelll de la 1ª travessia i Cartell conmemoració del 75è aniversari

L'origen del rem és perd en el temps, i de ben sagú es podria començar a situar a la prehistòria tot i que, Egipte fou on sembla es va emprar els primers rems tal com s'entenen avui. El fet d'ésser un complement motriu i de maniobra dels vaixells de l'antiguitat quan el vent amainava, es pot dir en els principis del temps el rem era imprescindible en la navegació, comercial, en el transport i en la guerra.

No fou fins el segle XVII i a Anglaterra quan es té constància que el rem va a passar a formar part de l'àmbit esportiu. Anys posteriors, es va anar estenent per altres països, sobre tot europeus.

Logo del Club Natació Banyoles

L'arribava del rem esportiu a Banyoles, és molt posterior. Documentalment serà el 16 d'agost de 1886, quan durant les festes de la Mare de Déu d'Agost, l'Ajuntament organitza entre d'altres festes i solemnitats, una regata de rem, fet que, per tal d'animar més l'esdeveniment, inviten el "Club de Regatas de Barcelona" creada a l'any 1881.

Un dels quatre clubs nàutics existents a Barcelona, tals com, "Club Catalán de Regatas" (1879), la "Asociación de Excursiones Marítimas" (1881) i el "Club Naútico de Barcelona" (1883). Com que també i van participar equips de remers de Banyoles, es de suposar que aquest esport ja havia començat a practicar-se amb gent de Banyoles.

Després d'aquest fet, el rem quedaria instaurat a Banyoles per sempre. Amb més o menys continuïtat i importància dels actes, es van succeir esdeveniments esportius, i si més no, períodes d'entrenament de remers procedents d'altres poblacions, com l'equip de remers de Barcelona que es van preparar per les Olimpíades de 1928 a Amsterdam. Una altra data important per les activitats esportives de l'Estany, fou el 30 de desembre de 1925, aquest dia es crea el Club Natació Banyoles, una entitat que amb els anys agafaria un gran prestigi, no únicament en la natació, sinó que a l'any 1958 crearia la secció de Rem del Club Natació Banyoles.

L'Estany de Banyoles, un paratge idíl·lic

L'Estany de Banyoles des del Club de Natació Banyoles

A part de les competicions, campionats, proves i entrenaments de rem, que s'han anat fent al llarg dels anys, un dels actes esportius populars més coneguts que organitza el Club Natació Banyoles és la Travessia de l'Estany de Banyoles, que es va fer per primer cop a l'any 1944 i que anys darrera anys s'ha convertit en tot un esdeveniment i que reuneix a l'entorn dels 2.000 participants.

• Banyoles, Subseu olímpica de Rem a les olimpíades Barcelona'92

La mascota dels Jocs Barcelona'92, el Cobi

Es obvi esmentar i reconèixer que la designació de Barcelona com a ciutat organitzadora dels XXV Jocs Olímpics, fou un gran esdeveniment, i no tant sols per la pròpia capital, sinó per tot Catalunya, com va quedar demostrat en les diferents competicions que es van fer fora de la ciutat comtal, com fou el cas de Banyoles, Subseu Olímpica de Rem.

L'existència del Club Natació Banyoles creada a l'any 1925, l'experiència acumulada de la ciutat en proves, campionats i entrenaments de figures del rem, i la il·lusió desfermada de la població i autoritats, van fer possible que Banyoles i el seu Estany passés a la història del olimpisme universal, essent una demostració d'organització i també de mostrar al món enter aquest incomparable paisatge de les comarques gironines.

Com Barcelona, hi hauria un abans i un després, ja que es van realitzar moltes millores, en instal·lacions esportives, infraestructures, millores a la ciutat, i altres de tot tipus, amb un denominador comú sobre tot, a l'entorn de l'Estany; es va portar a terme un gran esdeveniments, però la bellesa natural de l'Estany va continuar i continua intacte.

Aquesta fou i ha estat una gran victoria del magnific entorn de l'estany de Banyoles, que ha continuat impecablement ben conservat, perseverat i millorat tot el seu entorn, ja que molt gran esdeveniments es transformen en canvis moltes vegades a canvi de malmetre espais natural que s'han heretats d'una generació a una altra, però conservant tot el seu encant, fet que fins i tot s'ha vist millorat per altres iniciatives com el camí que dóna la volta l'estany, una ruta que s'ha fet imprescindible i obligada, ja no per la gent de Banyoles o Porqueres, sinò per molts dels visitants, molts d'ells gent jove que ve a entrenar-se a les aigua netes, impecables i transparents de l'estany.

A l’any 1972 en el marc dels Jocs Olímpics de Munich, es va instaurar per primer cop, la creació de les mascotes olímpiques, que en aquest cas seria representat per la figura d’un gos salsitxa, teckel o dachshund, al que van posar el nom de Waldi, un nom per aquest tipus de gos tradicional a Alemanya, però principalment a Baviera (Alemanya), on són mot estimats.

Vint anys més tard, va donar la casualitat que la mascota seria precisament un altre gos, però en aquest cas, el referent que va agafar el seu dissenyador i dibuixant valencià Francesc Xavier Errando Mariscal (València, 1950), fou el gos pastor català, més conegut com a gos d’atura, al qual li posaria el nom de Cobi, per similitud amb l'acrònim COOB (Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona).

• Algunes dades referencials dels esdeveniments olimpics

En la taula es descriuen dates i diferents esdeveniments relacionats amb els Jocs Olímpics d'estiu a Barcelona'92

Jocs Paralímpics Barcelona'92

Banyoles només fou subseu del rem en els Jocs Olímpics de Barcelona’92, però durant el Jocs Paralímpics Barcelona’92, no en va ésser subseu; de fet el para-rem és un esport que no fou incorporat en el Jocs Paralímpics fins l’any 2016, que va estar quan per primera vegada es van celebrar durant els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro (Brasil).

Per tant, l'Estany de Banyoles va ser subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 que es van disputar del 27 de juliol al 2 d'agost de 1992, amb un total de 14 proves, vuit de les qual eren masculines i sis, femenines, però en canvi no ho fou els el Jocs Paralímpics de Barcelona'92, ja que simplement no existia, i per tant, aBanyles no es va fer cap esdeveniment relacionat.

Els Jocs Paralímpics de Barcelona es van celebrar posteriorment, al mes següent d'haver acabat els primers, és a dir entre el 3 al 14 de setembre de 1992, i el programa oficial no incloïa el rem, ja que no existia, en total el COI amb referència al Jocs Paraolímpics, incloïa 16 esports diferents, que foren: atletisme, bàsquet en cadira de rodes, boccia, ciclisme, esgrima en cadira de rodes, futbol-7, gòlbol, halterofília, judo, natació, tennis de taula, tennis en cadira de rodes, tir amb arc, tir esportiu, voleibol assegut i voleibol dempeus.

Els Jocs Paralímpics Barcelona'92, van tenir una mascota pròpia, que fou un disseny còmic d'estil cubista, i a la que va nomenar, Petra, inspirada amb Lorenza Böttner (1959 - 1994), una noia xilena, que de ben petita va patir un accident elèctric que li va provocar l'amputació de tos dos braços; de fet, la Petra fou la quarta mascota oficial dels Jocs Paraoímpics de la història, ja que la primera foren els dos esquirols nomenats, Noggi y Joggi, en els Jocs Paralímpics de Arnhem (Països Baixos) a l'any 1980.

Olímpiades populars de Barcelona 1936

Jocs Olimpics de Berlin 1936

Barcelona va organitzar el projecte de l'Olimpíada Popular de 1936, prevista del 19 al 26 de juliol de 1936, que en cap cas fou uns Jocs Olímpics oficials, sinó que van ésser més un esdeveniment internacional alternatiu als Jocs de la XI olimpíada que aquell any es celebraven a Berlín, entre l’1 d’agost i el 16  del mateix mes de 1936.

A l’agost de 1936, Alemanya estava sota el règim nacionalsocialista del III Reich, encapçalat pel führer, Adolf Hitler (1889 - 1945); tot i que ni de bon tros havia començat el que la historia depararia en un futur, era un règim no ben vist, principalment per les esquerres.

D’aquesta manera, el projecte de la Olimpíada Popular de Barcelona del juliol de 1936, fou en bona part i havia de tenir, un fort component d'esport popular i de rebuig a la celebració dels Jocs Olímpics de Berlin, i que en certa manera, va despertar un entusiasme prou rellevant, ja que cal fer esment, que la candidatura de Barcelona fou derrotada a l’any 1931 per 18 vots a favor en contra dels 43 vots favorables que va obtenir Berlín.

Cartell oficial que anunciava la Olimpíada Popular que finalment no es va celebrar, degut al esdeveniments del país

Per més inri, la reunió del COI no es va celebrar a Lausana o Ginebra (Suïssa), sinó a Barcelona, aleshores, la candidatura de Barcelona que se va presentar per acollir la seu dels onzens Jocs Olímpics de 1936 fou derrotada per la candidatura de Berlín en la votació del Comitè Olímpic Internacional, iniciada durant la sessió del COI celebrada a Barcelona els dies 25 i 26 d’abril de 1931 i completada posteriorment per votació postal, ja que a Barcelona no hi van assistir tots els membres del COI, i per tant, a posteriori es van admetre els vots que procedient mitjançat el correu.

El resultat fina, fou la proclamació a Lausana el 13 de maig de 1931, on 43 vots van ésser favorables a Berlín, mentre que 16 vots, foren els que va recollir Barcelona, ja que, hi va haver-hi 8 abstencions; Barcelona, i per extensió, Catalunya, van haver de suportar una espina que finalment 56 anys més tard, finalment seria guarida.

Els Jocs Olímpics de Berlin, es van portar a terme en les dates previstes, amb una cerimònia d’apertura l’1 d’Agost, presidida per Adolf Hitler i amb una grandiositat i ritualització sense precedents, amb desfilades, formacions i una estètica molt vinculada a l'ordre i la disciplina del règim, però en marc de donar una imatge internacional d’una Alemanya moderna, pacífica, ordenada i respectuosa amb la comunitat internacional i els valors esportius.

Contràriament la Olimpíada Popular de Barcelona de 1936, no es va arribar a celebrar, malgrat que tot estava a punt amb milers d’atletes a la ciutat i altres en camí. La tarda del 17 de juliol de 1936, en el Protectorat espanyol del Nord d’Àfrica, es va iniciar un fet històric que marcaria per sempre la historia del país, i que continuaria a la península l’endemà dissabte dia 18 de juliol; l’alçament militar, que al no triomfar a tot l’estat portaria al país a la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).

• Una reflexió als 56 anys després

I tot plegat, surt la pregunta de què té a veure les olimpíades de Barcelona’92 i la subseu del rem a Banyoles, amb aquest relat històric. Ben coneguda es la dita: ”No hi ha mal que per bé no vingui”, i d’aquí se’n pot treure una moralitat o epíleg: La derrota de Barcelona davant Berlín el 1931, pel Jocs Olímpics de 1936 i la posterior cancel·lació de l'Olimpíada Popular de 1936, podrien semblar a primera vista una doble frustració.

Tant si hagués passat una cosa com l’altra, el nucli i focus hagués estat en tot sentits, la ciutat de Barcelona, tanmateix, aquesta doble frustració, es va convertir 56 anys després en quelcom més equilibrat, al menys territorial i socialment, ja que tan en un com altre esdeveniment, no hi ha constància de la creació de subseus per tal de repartir l’esperit olímpic.

Amb la Barcelona’92, tot hi que la ciutat de Barcelona, com a capital de Catalunya, en fou el nucli, però més que un nucli, fou una arbrada que va fer possible la creació de tot una ramificació territorial d’altres espais olímpics, en total es van formar 16 subseus; fou una concepció més àmplia. Tot i que llocs com Vic o Reus foren més aviat, seus de demostració de l’hoquei sobre patins i no esports oficials olímpics, altres indrets, com Saragossa i València, va ésser subseus de futbol.

D’haver-se celebrat els Jocs Olímpics a l’any 1936 a Barcelona o la Olimpíada Popular al mateix any, possiblement no hi hagués hagut un Barcelona’92 i per tant, potser no hauria existit l’oportunitat perquè Banyoles fos subseu a l’any 1992, en aquest cas, Banyoles no hagués pogut gaudir d’un mèrit tant merescut com ésser subseu olímpica, un privilegi esportiu i cultural, que sortosament, ha quedat per sempre en el relat històric de la ciutat.